Estos dies, tots els mitjans de comunicació, però molt especialment la Televisió Valenciana, s’estan fent ressò dels grans esdeveniments impulsats des del Govern valencià que –diuen- ens donen una projecció internacional. Com no podia ser de cap altra manera, parle de la Fórmula 1 i de la Copa de l’Amèrica.
Segons la nostra televisió, tot són avantatges per a tot el món perquè –segons ells- per uns dies València esdevé el melic del món. Ara bé, contràriament al que fan altres mitjans, allò que no ens diuen en Canal 9 és quant ens costa tot açò als valencians i a les valencianes de les nostres butxaques. No ho sabem ni ho sabrem, com ha passat amb el cost real de la visita del Papa del 2006, i amb altres esdeveniments promoguts per la Generalitat Valenciana durant anys. Ara bé, sí que sabem el deute actual de la Generalitat Valenciana: 14.533 milions d’euros, una fortuna de molts zeros, que suposa 2.800 € per cada valencià o valenciana, i que pagaran els nostres néts o rebesnéts.
Sembla que per al govern popular de Francisco Camps sí que hi ha diners per a estos grans esdeveniments, però no n’hi ha suficients per a eliminar els barracons dels centres escolars, per a fer més hospitals i més centres de salut, per a millorar les xarxes de comunicació, per a aplicar amb eficiència la Llei de Dependència i les polítiques socials, o per a impulsar el teixit econòmic i productiu en esta època de crisis.
Tampoc té diners la Generalitat per a donar una solució definitiva i mediambiental a una competència autonòmica bàsica que ens afecta cada dia a tots i cada un dels valencians i de les valencianes. Parle del tractament i l’abocament dels residus sòlids, del fem.
Això no ha eixit en Canal 9 –perquè no dóna una bona imatge del govern del PP-, però sí en la resta de mitjans de comunicació. Els valencians i les valencianes tenim un problema molt greu amb el fem perquè la Generalitat no ha destinat -ni destina- diners a desplegar una política eficaç en este tema.
En pocs dies, hem pogut llegir com dels 10 abocadors contemplats en el pla zonal aprovat per la Generalitat al 1997, només se n’ha construït un. La conseqüència, el fem de Castelló i de València ha de viatjar centenars de quilòmetres per carretera fins on poder abocar-lo, majoritàriament abocadors que hui incomplixen la normativa o estan saturats. Com podreu intuir, estos desplaçaments tenen un sobrecost importantíssim que paguem els ciutadans. Això, a més, ha provocat un conflicte territorial, ja que a Alacant no els ha caigut gens bé haver d’assumir el fem de les comarques de València i de Castelló.
Ací, a l’àrea metropolitana de València, ja fa anys que hauria d’estar en funcionament la nova planta de tractament de residus de FERVASA a Quart de Poblet, perquè l’actual ja està obsoleta. Però no s’ha construït, la Generalitat no té diners per a estes coses. L’amenaça i la solució, que ho paguem els usuaris. Com? Ja ho insinuava l’EMTRE, l’organisme metropolità de tractament de residus, incrementant entre el 26% i el 50% la taxa TAMER, eixa nova taxa que s’han inventat i que ens fan pagar d’amagat en els rebuts de l’aigua i que ha fet que, al 2009, estos rebuts s’hagen encarit una barbaritat.
Ja ho dia l’emperador Comodus en ‘Gladiator’, si no vols que el poble pense, 90 dies de jocs. 90 dies de Fórmula 1, de Copa de l’Amèrica i de paelles. Tot ben amanit per Canal 9. Pa i circ!
Josep Riera
Portaveu del BLOC de Meliana