El metro a Meliana, el conte que no s’acaba mai


A l’hora de contar un conte o una història, s’obri un ventall de possibilitats. Jo hui em centraré en una d’aquelles històries que no tenen final, o que és tan obert que cadascú pot acabar la narració com li parega. Això, dit de pas, és un recurs literari interessant, i fins i tot pot donar molt de joc a la imaginació, si no fóra perquè el fet a què em referiré no té res de fantàstic. Ben bé és una qüestió del dia a dia, real, que afecta i afectarà, i molt, les melianeres i els melianers durant molts anys. Es tracta del traçat de la línia 3 del metro al seu pas pel nucli de Meliana.



Fa molts i molts anys, algun governador nomenat a Madrid, però amb vocació de fer coses d’utilitat, va decidir que era important que els pobles de l’horta estigueren connectats amb València amb el trenet, i això va donar molta vida a la comarca. Però passaren els anys i eixa alegria inicial per l’important pas cap a la modernitat anà apagant-se. I no perquè la gent perdera la il·lusió pel tren, sinó perquè les autoritats no l’impulsaven al mateix ritme que creixien les necessitats de la ciutat, dels pobles i de la gent que hi habitava.

Hi va haver un moment de reviscolament de l’entusiasme de la gent quan el trenet es convertia en metro. Però prompte van vindre les desil·lusions. El tren continuava passant cada 15 minuts, com feia anys; els bitllets eren cada volta més cars, els més cars de tot l’Estat; i, el més decebedor de tot, el tren accentuava la dividisió del poble en travessar-lo pel mig i dificultant, cada volta més, la mobilitat de les seues ciutadanes i ciutadans.

Però allò que causava més sorpresa, i alhora indignació, era l’actitud del seu alcalde, Blas Devís, que cada dia li posava un final a la història segons li convenia, enganyant els seus veïns i veïnes. Allà pel 2003, el senyor Devís i el seu Partit Popular, van prometre que Meliana tindria una estació nova on s’invertirien 3 milions d’euros. Fins i tot van vindre de la Generalitat Valenciana a beneir la cerimònia i fer-se la foto de rigor. Com que, tot i això, el projecte no solucionava les necessitats del municipi, al 2004 l’Ajuntament va aprovar unes al·legacions, a proposta del BLOC, perquè se soterrara la infraestructura o, com a mínim, es feren dos passos subterranis per a millorar la comunicació, la mobilitat i la seguretat a Meliana.

Semblava que això seria possible, ja que el BLOC aconseguia de la Generalitat l’impuls de la supressió del pas a nivell del Cementeri i la construcció del nou accés sud a Meliana que, en este cas sí, ja està finalitzat. Però passaven els anys, i la nova estació de Meliana no es construïa i Blas, l’alcalde, jurava i perjurava que a Meliana se soterraria el metro com a Almàssera però, ves per on, el Pla d’Infraestructures Estratègiques (PIE) 2010-2020 de la Generalitat només parlava del soterrament al poble veí. Així la història es convertia en la cançó de l’enfadós.

Mentrestant, a València tenien la urgència de fer més llargs els trens perquè hi caberen més persones, perquè els pobles havien crescut i la gent anava i tornava més a la ciutat i no cabien als vagons. La solució, com no s’havien fet els deures, fer més llargues les andanes. El resultat, la supressió d’un pas de vianants a l’estació de Meliana i més problemes de mobilitat. Ara, les corregudes d’andana a andana són molestes i perilloses, i la mobilitat de persones i vehicles per l’entorn de l’estació, tota una aventura gens agradable. L’estació de Meliana, no només no renovava la seua imatge amb criteris de futur i de modernitat, sinó que es convertia en un veritable bunyol.

I què feia o deia el nostre alcalde? Blas Devís de nou canviava el final de la història. Ja no acabava amb el soterrament del tren, ni amb una estació nova amb un traçat amb doble via. No, ara es fotografia triomfant perquè li han promés que faran dos passos subterranis per a vianants. Però… eixe final no l’havíem sentit ja fa uns quants anys? L’especialitat de l’alcalde, com sempre, parlar per parlar. Ara, amb una altra de les història dels populars que fa plorar. I… conte contat, conte acabat.

Maria Pilar Asensio Margaix

Regidora del Bloc de Meliana

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *