RECUPERACIÓ DE L’ESPAI DONA
Els drets de les dones són part integrant, inalienable i indivisible dels drets humans universals. La plena participació de les dones en condicions d’igualtat en la vida econòmica, laboral, cultural, social, política i civil, així com l’eradicació de totes les formes de discriminació i violències envers les dones ha de ser un objectiu de tota la societat i s’ha d’assumir com a prioritari per totes les administracions públiques, que han de vetlar perquè els canviants contextos socials no comporten retrocessos.
Però ben al contrari, al País Valencià i a l’Estat espanyol estem patint l’augment de la desigualtat laboral i econòmica i la involució en drets com la salut i l’educació en igualtat. Durant els últims anys, la crisi econòmica està servint d’excusa per a escometre reformes i retallades dels servicis bàsics en un clar atac contra els interessos de les dones.
L’octubre de 2006, després d’un any de treball, amb el govern de BLOC-Compromís, es creava a Meliana l’Espai Dona. Ni tan sols un any després, el 2007, el Partit Popular suprimia este servici en accedir al govern municipal. Entre les propostes de Compromís per la igualtat destaquem la recuperació de l’Espai Dona, un espai que és referència en un ajuntament com Burjassot, governat per Compromís. Perquè tingues més informació de què és un Espai Dona, t’adjuntem l’enllaç
Punxa ací per conéixer l’Espai Dona de Burjassot
Un exemple més dels governs amb Compromís
Ací pots seguir les actuacions dels governs amb Compromís
La crisi econòmica, gestionada de manera ideològica, a més de no resoldre’s, ens priva dels avanços i drets aconseguits després d’anys de lluita. A l’Estat espanyol les reformes del Partit Popular han agreujat la situació de desigualtat de les dones. Hi ha més precarietat laboral, més temporalitat en els contractes, més ocupació submergida, més desocupació i els salaris són més baixos i, de tot això, les dones s’enduen la pitjor part. Les retallades socials afecten especialmentles dones, que tornen a assumir la responsabilitat de la cura dins l’àmbit domèstic i la pobresa i l’exclusió social tenen nom de dones, especialment si són majors, amb algun tipus de diversitat funcional, migrants o famílies monomarentals.
Però, a més a més, les dones i els xiquets i les xiquetes estan patint un atac ideològic contra el procés cap a la igualtat, els seus drets de ciutadania, a la seua autonomia personal i de decisió sobre les seues vides i la seua salut. Les reformes de la llei d’educació i de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs del Partit Popular ens tornen als estatus més tradicionals de la societat patriarcal, un model de dona no autònoma i subsidiària del nucli familiar convencional més que de la seua construcció personal, que deixa les dones com a ciutadanes de segona, com a persones parcials, que no tenen capacitat per a decidir sobre la seua maternitat, ni llibertat per a construir la seua vida.
