El 32ón aniversari de la Constitució Espanyola (CE) coincideix amb una important crisi econòmica i social al nostre Estat. Hi ha la sensació de fi d’etapa i d’un escenari de futur incert. El Tractat de Lisboa esdevé ja antic davant la necessària governança europea per a aplicar una resposta unitària davant els atacs especuladors que desestabilitzen estats i economies. La CE ha estat clau en l’etapa de major progrés econòmic i socials del nostre estat. Els darrers trenta anys els podem qualificar a grans trets de positius.
Ara cal una reforma de la Constitució. Des del nostre punt de vista, caldria una reforma en profunditat. Som conscients que no estem en les millors condicions institucionals per a dur-la endavant, però cal començar el debat. El pitjor que podria passar es negar la necessitat del canvi. Centrem-nos en l’aspecte institucional. Som un Estat de les Autonomies. Un model imperfecte que fa que unes autonomies disposen d’un nivell de recursos que nosaltres no tenim. Clàusules com inversions territorialitzades de l’Estat o reconeixement del Deute històric són dos fórmules que suposen privilegis que en unes comunitats el PP i el PSOE estan en plena sintonia per reclamar recursos de l’Estat.
La crisi econòmica posa a la taula la necessitat de retallar despesa i burocràcia en la gestió pública i simplificar l´entramat administratiu. És raonable i desitjable que totes les administracions exercisquen només aquelles competències que tinguen assignades per tal d’evitar duplicitats innecessàries. Igual que el Govern Central hauria de suprimir ministeris com el de Cultura, Sanitat i Educació donat que les competències estan transferides, les Diputacions haurien d’encetar un procés de reducció i transferència de les seues funcions i funcionaris adscrits a l’administració autonòmica fins la seua desaparició.
La modernització suposaria un estalvi per a l´administració valenciana en despeses de protocol i duplicitats de més de 200 milions d´euros i a l´espanyola d´uns 1.500 milions d´euros anuals, si es transferiren competències i personal a altres instàncies més democràtiques. En este sentit, el País Valencià no pot fer desistiment de funcions i ha d’encarar amb valentia una llei de redistribució de competències per racionalitzar l’administració pública valenciana.
L’estalvi per a les arques públiques dels 72 assessors i càrrecs de confiança de les tres diputacions -el president de la de Castelló en té ell a soles més de 16- sumat al sou dels diputats podria generar recursos per a contractar durant un any a més de 1.000 joves en contractes d’inserció laboral. És un proposta per a eixir de l’impàs i superar la crisi. Reformes institucionals, simplificació administrativa, austeritat i economia productiva per a encarar el segle XXI.
Enric Morera i Català